Brazil? Cuba? No, Premià de Mar!
Recordo un dels dies en que es va enregistrar aquest anunci (apuntava l'amic Eduard, veí de la zona, els dies 19,20 i 21 de setembre del 2000).
És d'aquelles vegades que no t'esperes trobar un sarau enmig del teu recorregut habitual i és justament amb això que em vaig topar.
Anava cap a l'estació per agafar un tren a Barcelona i acostumo a baixar pel Carrer de la Plaça, tombo pel del Segle i enllaço amb el Gibraltar mitjançant un breu tram del Carrer de la Rectoria, terra aquella del francès Tati que al seu bloc, titula certs articles com "La Dimensió Desconeguda" referint-se a Premià de Mar. Doncs igual que a un capítol d'aquesta mítica serie, vaig passar en qüestió de segons del Maresme conegut al Carib desconegut (malauradament). Ritme, disfresses i unes mulates impressionants, d'anunci vaja, ballaven pels carrers del poble amb poca roba i ho feien justament al costat de l'església i mira, allò em va divertir doblement. Però després d'uns quants "Corten! Repetimos la toma" un en queda tip de veure sempre el mateix i vaig girar cua, obligat pel muntatge surrealista a modificar la ruta.
Aquell dia vaig arribar tard a la cita.
És d'aquelles vegades que no t'esperes trobar un sarau enmig del teu recorregut habitual i és justament amb això que em vaig topar.
Anava cap a l'estació per agafar un tren a Barcelona i acostumo a baixar pel Carrer de la Plaça, tombo pel del Segle i enllaço amb el Gibraltar mitjançant un breu tram del Carrer de la Rectoria, terra aquella del francès Tati que al seu bloc, titula certs articles com "La Dimensió Desconeguda" referint-se a Premià de Mar. Doncs igual que a un capítol d'aquesta mítica serie, vaig passar en qüestió de segons del Maresme conegut al Carib desconegut (malauradament). Ritme, disfresses i unes mulates impressionants, d'anunci vaja, ballaven pels carrers del poble amb poca roba i ho feien justament al costat de l'església i mira, allò em va divertir doblement. Però després d'uns quants "Corten! Repetimos la toma" un en queda tip de veure sempre el mateix i vaig girar cua, obligat pel muntatge surrealista a modificar la ruta.
Aquell dia vaig arribar tard a la cita.
Etiquetes de comentaris: altres, fotos, vídeos
4 Comments:
osties, gracies, jo també vaig veure com rodaven l’anunci i sempre havia volgut veure com collons havien aconseguit que premià sembles rio de janeiro...i dona el pego...
No sabia res d'això, què curiós.
He estat mirant el vídeo i per mi segueix sent Premià i no li trobo cap semblança a Rio de Janeiro, però és maco saber que s'ha escollit Premià per fer aquest anunci!
Vaig veure la moguda del rodatge i sempre m'havia quedat amb les ganes de veure l'anunci. Moltes gràcies miradors premianencs.
El mèrit és de l'Eduard Plana, que ens va passar l'anunci. Nosaltres només l'hem fet públic penjant-lo al YouTube i publicant-lo al bloc... Però gràcies.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home