<LA MIRADA DELS PREMIANENCS Vlog de l'arxiu audiovisual de Premià de Mar>

Dimarts passat el programa loops del C33 va emetre un concert dels premianencs (lo:muêso)

amb entrevistes intercalades on els membres del grup, en Karlos, en Raül, l’Alfonso i en Juanma (que hi era sense ser-hi, veure el vídeo), explicaven els seus inicis i es remuntaven 13 anys enrera (això ens fa pensar en que els de la trentena comencem a tenir història) i com que ja fa temps que La Mirada dels Premainencs els devia un article, ens ha semblat un bon moment per escriure’l.

Ells deien 13 anys, però en fa algun més que una banda anomenada God’s Phone pujava als escenaris del poble per convertir-se en un referent local d’altres grups que van seguir, amb més o menys força, la obertura sonora que proposaven.

Eren els temps en que paraules com noise, indie o grunge començarien a sonar fins acabar esdevenint una moda, però ells ja portaven temps escoltant uns gèneres musicals que encara no tenien nom i a referents més concrets com per exemple The Pixies (memorable versió de “Isla de Encanta”), Sonic Youth, Fugazi o clàssics com Joy Division o The Stooges (fent versió de la versió “I wanna be your dog”, dels Parálisis Permanente), entre d’altres.
Alguns dels grups que orbitarien per aquesta escena musical sorollosa i premianenca foren els desapareguts Bad Moon, en el que jo mateix feia el que bonament podia amb la bateria i la vergonya, els Clowns, proveta dels magnífics Nisei que ara preparen el seu segon L.P. o els Visceral James, en el que en Karlos, baixista i cantant de God’s Phone, hi tocava la bateria.

Potser el record més potent que guardo d’aquella època pseudo musical és la d’haver compartit cartell, tocant amb Bad Moon, amb els meus idolatrats Lagartija Nick que l’any 97 avançaven en directe el seu fabulós Val del Omar al Pavelló de Premià de Mar, un any abans de que sortís a la venda el disc... però perdoneu-me, segueixo amb el que interessa: (lo:muêso).

Degut a la trista mort del guitarrista David “Boniato” (des d’aquí el més sentit record), els pioners God’s Phone es convertien en un trio: El Efecto Coriolis fins que, al 2001, incorporen al Juanma dels abans mencionats Visceral James formant els actuals (lo:muêso).

Després de gravar una demo amb temes del grup pont, l’any 2003 enregistraren el seu primer L.P., anomenat mutê, que tingué una molt bona acollida i que els permeté marxar de gira per tot el país i participar en importants festivals com el Fòrum de les Cultures o el Mercat De Música Viva De Vic del 2004.

Fa un parell d’anys, al 2005, editaren el seu segon treball (next:matêria), que presentaren amb èxit al Primavera Sound i que sorprengué novament als seguidors i a la crítica i del que en penjo els videoclips, entre els quals tinc l’honor d’haver fet el de la contundent “electrosweetmytochöndria” (els títols de les cançons delaten el seu sentit de l'humor).

Ara només ens queda esperar a que treguin el proper àlbum, el tercer doncs a la carrera dels (lo:muêso), però podrem obrir boca amb els dos nous temes inclosos en l’edició limitada d’un single, compartit amb els britànics Father of boone i en edició de viníl 7”, que ben aviat sortirà a la venda (compra'l AQUÍ). No us el podeu perdre!

Per a més info, visiteu lomuesoweb.com

Videoclips de (lo:muêso):

Electrosweetmytochöndria