Documentals de Creació: l'Anaguet Lleig

Ahir a la curiosa web PREMIÀ DEL MAL vàren publicar un interessantíssim article escrit pel documentalista Miguel Angel Nieto que no ens vam estar de comentar. El que deiem hem pensat de posar-ho aquí perquè te relació amb el projecte de "La Mirada dels Premianencs" i pot servir per explicitar, encara més, el perquè fem el que fem.

Bravo. Moltes gràcies per haver publicat aquest article tan interessant i precís sobre el món del documental de creació. Amén a TOT el que diu en Miguel Angel Nieto. Malgrat que parla de com resulta de difícil fer un documental de creació, dels impediments que posa la indústria, de la falta de suport de les televisions, del panorama als mercats audiovisuals en els que els programadors compren a pes (l’altra dia un documentalista ens ho deia parlant de Cannes) i de que els espectadors prefereixen veure EL QUE SIGUI menys un documental, ell acaba amb optimisme perquè no hi ha major optimisme que creure en el que estàs fent, en el teu projecte. Si apartem la mirada del projecte que estem duent a terme per mirar, encara que sigui de reüll, a la indústria, ens deprimirem tant que o bé no faríem el documental o sortiria amb símptomes de dubte i això, des del meu modest punt de vista, és el que en un documental no pot passar mai. Els pressupostos d’un documental, i més amb les noves tecnologies, son dels més baixos. Fer un documental tipus és molt barat si ho comparem amb una sèrie, un concurs o, es clar, amb una pel·lícula però barat es diu, de mitjana, 60.000€. Per exemple, si nosaltres haguéssim fet el documental “La Mirada dels Premianencs” (i no parlem ja de l’arxiu audiovisual) pensant en calés no l’haguéssim fet mai de la vida perquè és un projecte que mai serà rentable. Ara, a banda de preparar la segona part del documental, estem enllestint la preproducció del que serà el nostre proper treball, en el que contem amb un equip tècnic de 5 persones, en el que haurem de viatjar, que haurem de publicitar, que haurem de moure’l per mercats i festivals i que haurem de vendre, possiblement (com diu l’article) a 600€. Així està el panorama. Per finançar el nou projecte, em decidit d’INVENTAR-NOS un mètode de producció més social i participatiu en el que pugui actuar com a Productor Associat tothom qui ho vulgui, però ja serem més precisos a la web del documental que estem preparant, ara no es tracta de fer “autobombo”. Només tornar-vos a felicitar per la troballa de l’article que dóna molts ànims a aquells que hem triat aquest gènere per intentar (sobre)viure amb ell i que sabem que un altre model de producció audiovisual és possible.

Podeu llegir l'article en PDF aquí

Aprofitem l'avinantesa per recordar a un dels màxims exponents d'aquest gènere marginal, el recentment desaparegut Joaquim Jordà, director català de títols tan imprescindibles com "Numax presenta" i la seva continuació "Veinte años no es nada", "Mones com la Becky" o "De nens" entre d'altres.

Si voleu llegir sobre el mestre:


· Sobre la seva mort

· En homenatge

· Sobre "De Nens"

· Sobre "Veinte años no es nada"

· Sobre "Mones com la Becky"

Del.icio.us Meneame