És l'hora dels adéus...

Els blocs abandonats, igual que els llocs físics en desús, sempre son tristos. L’espai, en aquest cas virtual, on hi havia hagut una activitat més o menys constant durant anys es paralitza i ocupa un indret intangible a la xarxa que els usuaris cada cop visiten amb menys freqüència. Es clar, no hi ha moviment.

Al igual que passa entre les persones, un projecte crea amb qui el duu a terme una relació molt estreta, tant com un vulgui implicar-s’hi, i quan finalment el conclou cal passar un període de dol que resulta fonamental per pair la pèrdua. Això és, si fa no fa, el que ha passat amb “La Mirada dels Premianencs”.

Han estat cinc anys de recerca audiovisual, recollint uns documents que ens han permès reconeixe'ns a nosaltres mateixos d’una manera aliena i a la vegada propera. Les mirades particulars dels premianencs i premianenques que han cedit les seves imatges i dels esdeveniments de la ciutat que nosaltres mateixos hem anat enregistrant, son d’un valor que no podem obviar i ha calgut ser constant en les gravacions, treballar pacientment i demostrar un afecte especial per les vides i els espais de Premià de Mar, cremats amb la llum del passat al cel•luloide que s’ha digitalitzat.
El bloc ens ha acompanyat durant tot el procés de creació de l’Arxiu Audiovisual i nasqué amb la voluntat de publicitar el projecte i poder aconseguir noves filmacions però, al final, pràcticament tot hi tenia cabuda.

Com ja sabeu, hem finançat el projecte amb els DVDs documentals anomenats “La Mirada dels Premianencs. Passat, present i futur de Premià de Mar” i, actualment, el títol té més sentit que mai. Al capítol “El Teatre”, de la tercera part, s’explicava la voluntat de renovar l’Amistat i ja s’ha posat fil a l’agulla, a “Fira del Llibre i Publicacions”, inclòs correctament al segon lliurament, és parlava de la futura construcció de la nova biblioteca que ja s’està construint i, a la primera part, seguíem la lluita de la Plataforma Cívica Camí Ral inclosa dins “L’Autopista i el Camí Ral”. Malgrat que en aquest últim cas encara no s’han satisfet les demandes de tot un poble per lliurar-se de la maleïda N-II, de ben segur que ho acabarem veient.

Fer aquests documentals, sempre inacabats i millorables, ens han permès de recollir uns testimonis molt interessants, construint un també remarcable Fons de la Memòria Oral. Alguns dels entrevistats malauradament ja no hi son i els hi vàrem dedicar l’última part que, ara ja podem dir-ho, ens sembla el millor dels tres lliuraments. Hi ha un munt de gent però que, per manca de temps, col•laboradors i recursos, no hem pogut enregistrar i des d’aquí us emplacem a fer-ho. Només cal una càmera senzilla, molta curiositat i la voluntat de crear quelcom vertaderament perdurable. Animeu-vos!

Aquest Sant Jordi no muntarem la paradeta on veníem els DVDs, però per aquelles casualitats de la vida correrem per allà i enguany, després de tres anys, només passejarem, xafardejarem i gaudirem de la Diada tranquil•lament.

Així doncs, a pocs dies de Sant Jordi, ens acomiadem de tots vosaltres. Aquest serà, ara si, l’últim que veureu publicat a “La Mirada dels Premianencs”, però el bloc romandrà ocupant un petit espai inactiu a la xarxa perquè pugueu visitar-lo quan vulgueu, fer ús dels enllaços premianencs o mirar els arxius del que hem anat publicant durant aquest temps i potser, entre bajanades sense sentit, trobeu quelcom que us interessi. Aquest és el nostre desig.

En breu, esperem poder-vos donar notícies de l’emplaçament de l’Arxiu Audiovisual i del Fons de la Memòria Oral... però d’això ja us n’assabentareu per altres canals.

Moltes gràcies als “mirons” i a les “mirones”

que ens heu donat el vostre suport...
Fins sempre!

Del.icio.us Meneame