La col.lecció privada
Com malauradament acostuma a passar, les coses bones s'acaben massa aviat.Aquesta és la sensació que vaig tenir ahir com a convidat al programa que els Stereo 2 llencen a les ones cada dimarts a les 9 del vespre ("Sempre que no jugui el Barça, es clar!", diuen aquests barcelonistes bogardians).
Hagués pogut estar xerrant amb ells durant hores sense tenir en compte que tots teníem un micro al davant i una emissora que emetia allò que dèiem. La veritat és que el rotllet que porten aquesta gent és collonut i la presència als controls del mestre Xavi Traïd, que també posa veu a la majoria dels separadors que llencen, acompanya això que de ben segur podem traduir (però que no farem en honor de l'esperit del programa) i que es diu "good vibrations".
L'Àngel "Soulbizarre" i en Ramonet 77 en saben un munt de música, els apassiona i ho transmeten de meravella. Qui hagi tingut l'oportunitat de parlar amb ells sobre estils musicals, grups, cantants, èpoques, instruments, sonoritats i vinils (sobretot vinils!) haurà vist com es posen de neguitosos per dir tot allò que volen dir i que els hi falta temps per fer-ho. Tenen un programa setmanal d'una hora però mai hi haurà temps suficient, oi companys?
Ara miro breument el disseny de la portada d'un disc que conec perfectament, hi he passat hores mirant-me-la.
El desenfundo. El vinil no està ratllat, està en perfecte estat de conservació.
El poso, lleuger com és, al tocadiscs. Curosament, quasi amb devoció.
Situo l'agulla sobre la cançó escollida, que és aquella, la que ara necessito escoltar i sentir.
La faig baixar, lentament, fins que sento en estèreo el so de la pols i les primeres notes.
L'Àngel "Soulbizarre" i en Ramonet 77 en saben un munt de música, els apassiona i ho transmeten de meravella. Qui hagi tingut l'oportunitat de parlar amb ells sobre estils musicals, grups, cantants, èpoques, instruments, sonoritats i vinils (sobretot vinils!) haurà vist com es posen de neguitosos per dir tot allò que volen dir i que els hi falta temps per fer-ho. Tenen un programa setmanal d'una hora però mai hi haurà temps suficient, oi companys?
Ara miro breument el disseny de la portada d'un disc que conec perfectament, hi he passat hores mirant-me-la.El desenfundo. El vinil no està ratllat, està en perfecte estat de conservació.
El poso, lleuger com és, al tocadiscs. Curosament, quasi amb devoció.
Situo l'agulla sobre la cançó escollida, que és aquella, la que ara necessito escoltar i sentir.
La faig baixar, lentament, fins que sento en estèreo el so de la pols i les primeres notes.
Us he de deixar, comença la música...
Escolta el programa del dimarts 6 de maig de 2008
Etiquetes de comentaris: amics, música, premianencs
Del.icio.us
Meneame
posted by la mirada at 13:30
4 Comments:
Disfressats de pluja, envaim els carrers, sonorament.
Les notes van caient i lliscant per les llambordes:
això és el Sound System.
I està bé que sovint passin pel programa "homes del temps variables", com ara l'intrèpid Víctor Saràbia per certificar que a manca d'aigua caiguda del cel, sintonies molt animades no deixan de sonar.
Moltes gràcies, company.
R77
ep!
gràcies per aquest post, sembla ser que els efectes mirada/system es multipliquen, hi haurà segones parts, naturalment, les segones parts SEMPRE són bones!
records bentrobats a Miriam&Victor.
visiteu el nostre blog, A PREMIÀ DE MAR celebrem el MAIG DEL 68 i us convidem a venir...
Enhorabona pel blog i per les idees! Us enllaço!!!
www.davidfdez.es
Publica un comentari a l'entrada
<< Home